Uns anys per a recordar

Com ja sabreu en aquests dos anys de Juniors no hem pogut fer molt, però que millor que acabar esta etapa escrivint per al Canut. Tot comença remuntant-se al 2016/2017, allí estava jo amb un somriure d’ull a ull amb els meus amics al pati de Sant Josep. A mi ja m’havien parlat molt dels Juniors, ja que tinc un germà major i ell em contava el divertit que era pertànyer als Juniors de Sant Josep.

Goys va ser una etapa molt bonica, ja que fer activitats al pati de Sant Josep era d’allò més guai, Eslabó va ser molt diferent perquè anar a un parc a fer reunions era molt estrany al principi. Prompte vam descobrir que ho passàvem igual de bé o millor. Nou Futur va ser uns dels millors anys que he viscut als juniors, ja que érem més majors i podíem fer més coses com a l’acabar anar-se’n amb els amics.

Com Som va ser una mica diferent perquè soles vam poder fer la meitat i, per desgràcia, cap equip va poder gaudir com toca. No obstant això, eixes xicotetes coses que van poder fer van ser fantàstiques. Finalment, arribem a MASCLETÀ, l’últim any, l’esprint final de l’etapa on ja s’acaba eixa il·lusió d’anar als Juniors cada dissabte a les 4:30 de la vesprada i passar-ho d’allò més bé. Eixos campaments amb els amics, eixes falles amb tota la gent, això són coses que mai s’obliden.

Els Juniors m’han donat tot el que haguera pogut demanar: amics, felicitat i il·lusió.

També gràcies a tots els monitors que han sigut com uns segons pares, com el millor amic que li ho contaves tot i et donava qualsevol consell en concret els Juniors de Sant Josep han sigut una segona casa per a mi.

I, per últim, al meu equip Yamashima i als meus monitors. Miguel i Maria, gràcies per formar una família inoblidable, un equip que, encara que tinguem les nostres discussions, tots som uns autèntics amics.

JUNIORS SEMPRE UNITS