Encare\u00a0este\u00a0full en blanc pensant que la meua etapa com a monitor junior ha sigut truncada per un\u00a0bitxet\u00a0que a principis de 2020 semblava que no anava a parar-nos. Poca il\u00b7lusi\u00f3 em queda despr\u00e9s de veure que, quasi segur, un any i mig de vida junior s’esfuma i no tornar\u00e0. Entre ells, dos campaments\u00a0i\u00a0pr\u00e0cticament\u00a0dues\u00a0falles, que es diu ben prompte. La por de veure com s’acaba\u00a0Masclet\u00e0\u00a0sense que hi haja un\u00a0punt final\u00a0com l’\u00faltim bona nit de la Vereda em menja per dins.<\/p>\n
Veig que tot el que hem treballat\u00a0Mery\u00a0i jo pot\u00a0desapar\u00e9ixer\u00a0perqu\u00e8 poc m\u00e9s podem fer que dissimular que tot est\u00e0 b\u00e9 entre\u00a0v\u00eddeo cridades\u00a0amb els xiquets que acaben sempre amb un\u00a0pinturillo\u00a0que, compte, acabem sempre rient-se de tots i amb tots; per\u00f2 no \u00e9s el que tocaria fer ara mateixa.\u00a0Haur\u00edem d’estar\u00a0pensant en el vestuari del playback, mirant on estan els\u00a0bitllets\u00a0de la rifa que ens han pagat ja els pares i que no trobem, mirant si en el Mercadona\u00a0hi ha una coca\u00a0que servisca per a presentar al concurs de past\u00eds, dormint 6 hores en tot el cap de setmana perqu\u00e8\u00a0ens hem quedat\u00a0avan\u00e7ant\u00a0les ales per al\u00a0play-back\u00a0i anar amb els ulls caiguts\u00a0als barracons i\u00a0adormir-se en\u00a0missa\u00a0en conseq\u00fc\u00e8ncia, mirant si en el xino\u00a0hi ha bosses de\u00a0fem\u00a0de tots els colors per al\u00a0Rallye\u00a0o\u00a0omplint\u00a0el Ford\u00a0Ka\u00a0de\u00a0cart\u00f3\u00a0per al barrac\u00f3 o qualsevol altra cosa que nom\u00e9s\u00a0passa\u00a0als Juniors i que ning\u00fa de fora ent\u00e9n.<\/p>\n
Amb tota\u00a0esta\u00a0tristor i r\u00e0bia, quan crec que\u00a0he perdut l’\u00faltima etapa de monitor, sempre pense amb tot el que hem aconseguit\u00a0Mery\u00a0i jo en tot\u00a0este\u00a0temps, que no \u00e9s poc. Quan em ve el\u00a0baix\u00f2, sempre pense amb el principi, l’inici de tot a\u00e7\u00f2. La\u00a0hist\u00f2ria de com dos monitors que\u00a0apenes\u00a0es coneixien d’anar al mateix institut formen una uni\u00f3 que\u00a0aconsegueix\u00a0atrapar a setze xiquets despr\u00e9s de cinc anys.<\/p>\n
Quan tota\u00a0esta\u00a0aventura va comen\u00e7ar, un grup de vora cinquanta monitors, pr\u00e0cticament sense\u00a0con\u00e9ixer-nos, ens vam plantar al\u00a0soterrani\u00a0sense\u00a0cap\u00a0idea de com cuidar un xiquet. Poc vam aprendre sobre a\u00e7\u00f2 la veritat. Encara que sempre diguem que els\u00a0premonitors\u00a0nom\u00e9s fan que netejar en falles, que tampoc \u00e9s mentida, per a mi va ser un temps que em va servir per a tindre una primera toma de contacte amb aquells que finalment formarien la meua fam\u00edlia\u00a0junior.<\/p>\n
No va ser fins a\u00a0Goys\u00a0quan ens vam\u00a0adonar\u00a0que l’objectiu d’un monitor no era cuidar dels xiquets,\u00a0sin\u00f3\u00a0fer-se amics d’ells; construir una figura que es trobara entre el mestre i l’alumne, entre el germ\u00e0 i el cos\u00ed, entre el pare i el fill, etc.\u00a0Eixa era\u00a0la idea. Aix\u00f2 \u00e9s el que hem aconseguit en tres anys i mig, un vincle, la llama de\u00a0Yamashima, com el barrac\u00f3\u00a0este\u00a0de mala mort\u00a0que vam fer en Nou Futur a \u00faltima hora.<\/p>\n
El primer dia, jo encara anava soles i amb el monyo desfet, em van repartir un full que posava \u00abXics\u00a0Carmelo\u00a0Ripoll A\u00bb o \u00abB\u00bb, no recorde ara la veritat. Em vaig trobar amb un grup de xiquets que\u00a0des del primer dia vaig sentir que em va elegir, no s\u00e9 si eren les ganes de comen\u00e7ar com a monitor o jo que s\u00e9 que, per\u00f2 jo notava que eixos xiquets em tocaven a\u00a0mi. Despr\u00e9s de\u00a0v\u00e0ries\u00a0setmanes la teoria es\u00a0va\u00a0complir. M’havia convertit en el monitor de Yamaguchi, un nom ben ex\u00f2tic. Per\u00f2 l’equip no estava complet. Despr\u00e9s\u00a0d’unes\u00a0falles on el \u00abLa, la, la\u00bb de Massiel va quedar marcat als nostres caps, l’equip es va completar.\u00a0Torushima\u00a0i\u00a0Yamaguchi es fusionaven i donen\u00a0lloc al fins ara\u00a0Yamashima, un nom que quedava un poc m\u00e9s boniquet.<\/p>\n
La veritat, semblava tot un repte\u00a0ajuntar\u00a0dos equips de xiquets, que no es coneixien de res i amb\u00a0deu\u00a0anys, on les rivalitats entre col\u00b7legis s\u00f3n la moda. Contra tot pron\u00f2stic, sembla que tot ha anat b\u00e9. Cinc anys despr\u00e9s som el que som, un aut\u00e8ntic equip on les difer\u00e8ncies entre nosaltres quasi no existeixen, i on, estic segur, han eixit amistats d’eixes que es queden per a tota la vida.<\/p>\n
Tranqui\u00a0Mery, no m’oblide de tu. Amb\u00a0Torushima\u00a0va vindre ella, la meua\u00a0compi. A un xic com jo,\u00a0seri\u00f3s, que volia tindre controlat sempre als xiquets, que\u00a0s’estressa\u00a0de no res, que volia sempre que li feren cas a la primera, que bonegava prou,\u00a0cridava, etc., li va vindre\u00a0de sobte\u00a0el seu ant\u00eddot. Mira, no\u00a0s\u00e9\u00a0si dir-te ant\u00eddot, amiga, germana o el que siga, nom\u00e9s s\u00e9 que gr\u00e0cies a tu,\u00a0Yamashima\u00a0ha sigut el que \u00e9s i jo\u00a0soc\u00a0com\u00a0soc\u00a0en part per tu. Tal vegada\u00a0es\u00a0pregunteu com \u00e9s\u00a0Mery. Jo tampoc sabria dir-vos-ho, la veritat.<\/p>\n
Diria que la\u00a0Mery, com diuen ara els moderns, \u00e9s una tia de\u00a0locos, que \u00e9s la traducci\u00f3 a una expressi\u00f3 valenciana que no puc dir per ac\u00ed. Bon rotllo,\u00a0bogeries\u00a0perqu\u00e8 s\u00ed, reflexions a l’estil de \u00abYe, si no volen fer-ho,\u00a0pos\u00a0au, no passa res!\u00bb o ensenyar-me b\u00e0sicament a mostrar realment com\u00a0soc. Darrere de la\u00a0Mery\u00a0rotllera\u00a0i\u00a0bogeta\u00a0que veu tot el m\u00f3n, hi ha una\u00a0Mery\u00a0que demana abra\u00e7ades nom\u00e9s quan et mira, hi ha una\u00a0Mery\u00a0que plora amb tu perqu\u00e8 les coses no\u00a0eixien\u00a0com pens\u00e0vem, hi ha una\u00a0Mery\u00a0que et pregunta dia s\u00ed i dia tamb\u00e9 si est\u00e0s b\u00e9 o et diu \u00abEh, que si fa falta\u00a0v\u00e9s-te’n a dormir i jo faig la reuni\u00f3\u00bb, encara que ella estiga pitjor que tu. En fi, que hi ha una\u00a0Mery\u00a0per a tot. Mil gr\u00e0cies per ser tu. Et vull una aut\u00e8ntica burr\u00e0.<\/p>\n
Tampoc puc oblidar-me de Peri i Julia, que, encara que van\u00a0 estar a penes mig any amb nosaltres, van deixar tamb\u00e9 el seu granet d’arena en aquest equip. Mil gr\u00e0cies tamb\u00e9 a vosaltres per aguantar-nos mig anyet i comprovar que, realment, podr\u00edeu haver continuat esta aventura amb nosaltres si hagu\u00e9reu volgut. Aix\u00f2 \u00e9s l’\u00fanic que lamente. Espere que vosaltres gaudireu d’este temps igual que jo.<\/p>\n
Per\u00f2 res s’ent\u00e9n d’esta\u00a0hist\u00f2ria sense els aut\u00e8ntics protagonistes, els nostres xiquets. Crec que no hi ha cap amb que no\u00a0haja rigut.\u00a0Aix\u00ed, per damunt, recorde quan Adri\u00e0 tirava tots els gots d’aigua del campament, quan Joan en els dinars de falles al pati\u00a0s’acabava\u00a0el seu\u00a0entrep\u00e0\u00a0i veia si\u00a0arrepapava\u00a0alguna cosa\u00a0dels altres, quan Pau diu algun comentari quan estem\u00a0seriosos\u00a0i\u00a0ens\u00a0riguem tots, quan\u00a0Ca\u00f1ete\u00a0es va veure vestit de\u00a0Jane\u00a0a l’espill de ma casa, etc. Podria dir mil coses de cada xiquet. Igual que tots m’han fet riure, tamb\u00e9 tots m’han fet\u00a0enfadar-me, per\u00f2 \u00e9s normal, tots hem sigut xiquets i ens agrada picar al monitor. Jo, com a educador, tamb\u00e9 els he picat m\u00e9s d’una vegada. S\u00f3n coses que un mestre o uns pares no podrien fer, un monitor dels juniors s\u00ed. S\u00f3n les llic\u00e8ncies que s’aconsegueixen a Sant Josep.<\/p>\n
L’altre dia, en una\u00a0v\u00eddeo cridada\u00a0d’estes\u00a0de\u00a0pinturillo, quan intentava fer alguna cosa d’una reuni\u00f3, Tortosa em va dir: \u00abEs\u00a0que\u00a0Miguel, hem perdut el costum de les reunions,\u00a0aix\u00ed\u00a0\u00e9s impossible centrar-se\u00bb. I tenia tota la ra\u00f3,\u00a0esta\u00a0pand\u00e8mia ens ha llevat els temps d’equip i les reunions, eixos moments\u00a0en qu\u00e8, a banda de la reuni\u00f3, parl\u00e0vem de totes les inquietuds dels xiquets, incl\u00fas de les de Maria i meues. Que un grup de xiquets de 12 o 13 anys et parle de la mort, de la tristesa, de les amistats, de les males influ\u00e8ncies o, incl\u00fas, de la sexualitat, vol dir que\u00a0Mery\u00a0i jo hem fet alguna cosa b\u00e9. Ara s\u00e9, que quan\u00a0esta\u00a0aventura s’acabe, encara que hi haja mesos que no s\u00e0pia d’ells, s\u00e9 que tinc un vincle.<\/p>\n
Gr\u00e0cies\u00a0Adri\u00e0,\u00a0Muste, Dani,\u00a0Ca\u00f1ete, Pau, Manel,\u00a0Serrall\u00e9, Rafel, Natxo, Tortosa,\u00a0Sanmill\u00e1n, Isaac, Joan, \u00c0lex\u00a0Juan, Oliver i Teo per compartir\u00a0esta\u00a0aventura. Podria dir que a\u00e7\u00f2 no s’acaba, que seguirem en contacte i farem dinars i alguna acampada, per\u00f2 no\u00a0s’enganyem,\u00a0esta\u00a0etapa s’acaba i no, no ens separarem\u00a0perqu\u00e8 \u00abla llama de\u00a0Yamashima\u00bb ja est\u00e0 dins dels nostres corets i sabem que estarem ja en contacte per sempre. Per\u00f2 no puc mentir-vos que ser\u00e0 diferent, que els temps d’equip s’acaben i els moments juniors tamb\u00e9. Ara, ja sou un poquet m\u00e9s personetes que quan vau entrar amb\u00a0nou\u00a0anys. No oblideu mai al vostre monitor, vos vull molt Yamashima.<\/p>\n
No tenia pensat dedicar unes paraules a cada xiquet, per\u00f2 m’he parat a pensar, i tinc suficients records i moments\u00a0per a\u00a0dedicar-vos-les.<\/p>\n
Adri\u00e0,<\/strong> un xic que per fora aparenta ser un\u00a0fanfarronet, i que despr\u00e9s de cinc anys m’he adonat que no hi ha persona m\u00e9s sincera que ell. Gr\u00e0cies per la teua\u00a0honestedat\u00a0i pels pantalons que em vas banyar deu voltes al campament\u00a0quan tiraves els gots.\u00a0Muste,<\/strong> t’agrada destacar, per\u00f2 hem apr\u00e9s junts dues coses. Jo a escoltar-te m\u00e9s i tu a demanar-me consell. Gr\u00e0cies per aguantar els meus sermons com si\u00a0f\u00f3ra\u00a0el nostre Senyor. Dani, <\/strong>si els juniors feren una gala de premis, tu t’enduries el\u00a0 de \u00abTros de pa\u00bb, encara que tens les teues coses, eres el que m\u00e9s ha parlat en les reunions per solucionar els problemes de l’equip. Gr\u00e0cies per tindre un cor tan gran amagat en eixe\u00a0cosset\u00a0xicotet.\u00a0Ca\u00f1ete, <\/strong>podria destacar mil coses de tu, per\u00f2 el teu raonament i el teu humor en temps necessaris ha donat vida a l’equip. Gr\u00e0cies per recordar-me als campaments amb un \u00abOstras\u00a0Miguel, no has dormit molt no? Est\u00e0s de mal\u00a0h\u00f2stia!\u00bb que\u00a0a les nits\u00a0no dormia molt b\u00e9.<\/p>\n Pau,<\/strong> si a Dani li donava el premi al \u00abTros de pa\u00bb, a tu te’l donava el de \u00abPersona m\u00e9s\u00a0random\u00a0que he conegut\u00bb. Encara que \u00e9s un nom massa llarg per a un premi, saps massa que els teus raonaments en els temps d’equip s\u00f3n de 10. Gr\u00e0cies per ensenyar-me a veure les coses que passen d’altra manera. Manel, <\/strong>el\u00a0compi\u00a0trueno\u00a0de Pau. Si\u00a0haguera de\u00a0quedar-me amb\u00a0alguna cosa\u00a0de tu, seria la teua serietat. No t’espantes, \u00e9s\u00a0una cosa\u00a0molt\u00a0bona, ja que quan tocava donar-li serietat a un assumpte, tu li la donaves. Gr\u00e0cies per contar les coses com s\u00f3n sempre. Serrall\u00e9,<\/strong>\u00a0mi\u00a0compi\u00a0otaku.\u00a0Tienes\u00a0el\u00a0coraz\u00f3n\u00a0m\u00e1s\u00a0fuerte\u00a0de\u00a0todo\u00a0el equipo, eres el\u00a0m\u00e1s\u00a0luchador\u00a0de\u00a0todos\u00a0nosotros.\u00a0Aunque\u00a0a veces\u00a0creas\u00a0que no est\u00e0s\u00a0bien, eres\u00a0lo\u00a0suficientemente\u00a0inteligente\u00a0para\u00a0salir\u00a0adelante.\u00a0Gracias\u00a0por\u00a0buscarme\u00a0y\u00a0pedirme\u00a0ayuda\u00a0cuando\u00a0m\u00e1s\u00a0lo\u00a0necesitabas. Rafel, <\/strong>el bon rotllo personificat. Em recordes a\u00a0Mery\u00a0per\u00f2\u00a0versi\u00f3 xiquet. Et fas amic de tot el m\u00f3n i qualsevol que est\u00e0 amb tu s’ho passa b\u00e9. Gr\u00e0cies per tindre sempre\u00a0les millors\u00a0idees per a tot.<\/p>\n Natxo,<\/strong> eres el\u00a0tio\u00a0m\u00e9s\u00a0masero\u00a0que he conegut mai. Sempre tens ganes de passar-ho b\u00e9 i, jo no s\u00e9\u00a0qu\u00e8\u00a0fas, que sempre est\u00e0s content. El costat\u00a0bo d’a\u00e7\u00f2\u00a0\u00e9s\u00a0que\u00a0transmetes\u00a0eixa felicitat. El dia que et veja trist \u00abThe\u00a0end is\u00a0near\u00bb. Gr\u00e0cies per eixe \u00abYe\u00a0Miguel, com est\u00e0s\u00bb, de tots els dies que et veia. Tortosa, <\/strong>igual m’enganye, per\u00f2 jo crec que eres el pare de tots, el m\u00e9s madur. El teu cap ha crescut m\u00e9s de pressa\u00a0que el dels\u00a0altres. Tens una capacitat per a veure les coses com un adult que no t\u00e9 ning\u00fa. Gr\u00e0cies per dir-me que una cosa era avorrida quan de veritat ho era.\u00a0Sanmill\u00e1n, <\/strong>el meu\u00a0pixixi. Aquell que en\u00a0Goys\u00a0i\u00a0Eslab\u00f3\u00a0clavava gols del mig de camp i ens tornava a tots bojos. Per\u00f2 aix\u00f2\u00a0no t\u00e9 import\u00e0ncia. Sembles\u00a0t\u00edmid, per\u00f2 quan agafes\u00a0confian\u00e7a, eres\u00a0el m\u00e9s\u00a0loquet\u00a0de tots. Gr\u00e0cies per ensenyar-me que\u00a0tranquil\u00b7litat\u00a0i bogeria s\u00f3n adjectius totalment compatibles. Isaac,<\/strong> el m\u00fasic. Eres el que m\u00e9s vol jugar,\u00a0c\u00f3rrer\u00a0i, si hi ha\u00a0alguna cosa\u00a0que es pot fer,\u00a0doncs\u00a0es fa i punt. Eres insegur per naturalesa, per\u00f2 has apr\u00e9s a transformar aix\u00f2 en una virtut. Gr\u00e0cies per menjar-te eixa tomaca tan bona del campament.<\/p>\n Joan,<\/strong> amb tu he apr\u00e9s que no tot \u00e9s com pensem que \u00e9s. Deixar de lluitar \u00e9s una cosa que no va amb tu.\u00a0He rigut\u00a0com mai perqu\u00e8 m’has ensenyat a veure la vida d’altra manera A persist\u00e8ncia no et guanya ning\u00fa.\u00a0Gr\u00e0cies per ensenyar-me que el teu apetit no t\u00e9 l\u00edmits, sempre hi ha un\u00a0huequet\u00a0per a un plat de macarrons m\u00e9s. \u00c0lex\u00a0Juan,<\/strong> amb el temps has canviat. Eres d’eixos que, encara que no est\u00e0 en primer\u00a0pla, et mous entre tots els membres de l’equip xarrant amb tots i sembrant bon\u00a0rotllo. Gr\u00e0cies per no llevar-te mai de la cara eixe somriure que amb els pas dels anys ha augmentat. Oliver, <\/strong>eres el m\u00e9s dol\u00e7 de tots. Jo no t’he vist mai enfadat i, si ho has estat, ho has dit tot sempre tan b\u00e9 que semblava que no ho estaves. Sempre has ajudat als membres de l’equip que\u00a0ho\u00a0necessit\u00e0vem. Eres el m\u00e9s solidari. Gr\u00e0cies per haver fet les feines que ning\u00fa vol fer i haver tingut la iniciativa. Teo, <\/strong>eres el m\u00e9s\u00a0graci\u00f3s. El que fa les bromes m\u00e9s dures, per\u00f2 tamb\u00e9 el primer que demana perd\u00f3. Has apr\u00e9s a veure que no sempre es pot fer\u00a0all\u00f2 que\u00a0et\u00a0d\u00f3na\u00a0la gana. Gr\u00e0cies per haver confiat des del primer dia en\u00a0mi, quan et vas presentar el dia d’anar al campament sense haver coincidit abans, amb el cap rapat i una vergonya que t’eixia per les orelles.<\/p>\n Xiquets, igual no\u00a0he\u00a0encertat\u00a0tot el que he dit o penseu que no tinc ra\u00f3; per\u00f2 no\u00a0es\u00a0quedeu amb aix\u00f2 perqu\u00e8 no puc plasmar en\u00a0dues\u00a0l\u00ednies el que en cinc anys m’heu\u00a0transm\u00e9s. Nom\u00e9s vos demane una cosa, quan tot a\u00e7\u00f2 acabe, no oblideu mai al vostre monitor. S\u00e9 que vos he dit mil vegades\u00a0quan\u00a0no\u00a0es\u00a0portaveu b\u00e9 que Maria i jo\u00a0sacrific\u00e0vem\u00a0temps i\u00a0renunci\u00e0vem\u00a0a mil plans amb els nostres amics per vosaltres. El que no vos hem dit mai, \u00e9s que ha sigut el temps millor invertit del m\u00f3n. Vos vull molt\u00a0Yamashima.<\/p>\n\n\t\t